Ruta de les serres - 230.00 Km -


Sort, petita capital de comarca amb uns 2.300 habitants, té com a principal recurs la natura i el riu, la Noguera Pallaresa. A la vila, considerada un dels centres neuràlgics dels esports d’aventura del Pirineu, trobem espais curiosos com la Presó-Museu Camí de la Llibertat, que forma part del projecte “Perseguits i salvats” impulsat per la Diputació de Lleida i que recupera les rutes catalanes de fugida del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial. Darrerament també és coneguda per la loteria (La Bruixa d’Or), ja que molta gent s’hi atura per fer honor al nom del municipi. Sense deixar la N-260, seguint cap al sud, la mateixa carretera ens porta a través de 28 km i molts túnels a la Pobla de Segur. Una carretera ràpida i revirada però de fàcil conducció, i molt entretinguda per l’encant de l’entorn, que suposa pilotar paral·lelament al riu Noguera Pallaresa i a la cua del pantà de Sant Antoni.

A la Pobla de Segur, municipi de la comarca del Pallars Jussà, ens podem aturar per hidratar-nos o relaxar-nos. Aquí és interessant visitar la Casa Mauri, d’estil modernista, i l’Espai Raier, per conèixer qui eren els raiers, la seva història i la duresa del seu ofici.

Travessarem el terme de nord-est a nord-oest, passant pel centre, seguint la carretera N-260, que comparteix traçat amb l'anterior. Ara bé, un cop a la Pobla de Segur, aquesta carretera creua plenament el nucli urbà, i quan arriba a l'extrem sud de la vila, un cop superat el riu Flamisell, segueix la riba dreta d'aquest riu, aigües amunt, i ens condueix a Senterada i al Pont de Suert. Nosaltres proposem seguir la ruta per la N-260, però també hi ha la opció d’agafar la L-503 i endinsar-nos a la Vall Fosca i gaudir del paisatge, els poblets i els llacs anteriors a l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (amb un espectacular telefèric que puja de Sallente, a 1.770 m, fins a l’Estany Gento, a 2.154 m, en 10 minuts). Considerant però que aquesta última és una carretera sense sortida, anem a la C-13 que novament, recorrent un tram de 40 km de boniques corbes i bon asfalt, ens porta a Tremp tot travessant túnels i el pantà de Sant Antoni. Es tracta d’una magnífica carretera però amb certa densitat de trànsit.

Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà, amb uns 6.300 habitants. El municipi s’estén entre la zona del Prepirineu català, a l’oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l’est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d’altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp, o Conca Deçà, constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) —amb una gran riquesa faunística (cérvols, isards, voltors, trencalossos, etc.)— i Montsec d’Ares (1.678 m).

Deixarem la C-13 i seguirem la conducció per la comarcal C-1412b durant uns 19 km de bon asfalt i carretera tranquil·la i sense gaires corbes, i arribarem tot travessant diferents municipis fins a Isona, petita població del Pallars Jussà que és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà. És a 660 m. d’altitud, al final d'una carena que s'aboca sobre la vall del riu de Conques, en un punt estratègicament clau des del punt de vista de les comunicacions de la comarca i de les connexions amb les comarques veïnes de la Noguera i l'Alt Urgell. A Isona trobarem el Museu d’Isona-Parc Cretaci i les restes de l’antiga ciutat romana d’Aeso. Des d’aquest enclau ens dirigirem a Coll de Nargó. Girarem a l’esquerra per travessar el petit poble de menys de 600 habitants i seguir per la L-511. Una carretera que en 40,75 quilòmetres de recorregut que puja i baixa pel coll de la Faidella, seguidament puja fins al Coll de Bóixols (1.380 metres) i que ens ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars fins a arribar a Coll de Nargó. Es tracta, doncs, d'una carretera de fort pendent (tant de pujada com de baixada, sigui quina sigui la direcció en què es recorri) i amb centenars de corbes que requereixen una molt bona concentració i atenció anant en moto. A Coll de Nargó (l’Alt Urgell) trobem l’església romànica de Sant Climent i el Centre Paleoambiental Dinosfera, on podrem fer un viatge de 70 milions d’anys per conèixer com es reproduïen els dinosaures.

Girarem abans d’aquest municipi a l’esquerra i ja al pantà d’Oliana i travessant el riu Segre, seguirem per la L-401, una carretera que duu a Alinyà. La via ens porta pel Coll de Boix a Llinars i pel Coll de Jou a Sant Llorenç de Morunys (bonica vila conserva els cinc portals d’entrada a l’antic clos murallat i alberga —en un espai provisional— el Museu de la Vall de Lord, situat al costat del magnífic claustre del monestir de Sant Llorenç de Morunys). Són 52 km de pujades i baixades amb un màxim de 1.509 metres i moltes corbes i panoràmiques. L'extrem més oriental d'aquesta part del terme municipal de Sant Llorenç està colgat per les aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall. Un pantà que deixarem a la nostra dreta/sud per endinsar-nos novament en una zona de valls i paisatges pirinencs i per seguir gaudint d’una ruta magnífica i alhora exigent. Seguirem la comarcal C-462 durant uns 21 km i arribarem fins a la zona d’esquí nòrdic de Tuixent. És una població situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, al municipi de Josa i Tuixén, a la comarca de l'Alt Urgell. Zona tranquil·la i amb un entorn natural privilegiat. A la població trobem l’interessant Museu de les Trementinaires, dedicat a la figura d’aquestes dones que recollien la trementina i altres plantes remeieres per guarir malaties de tot tipus. Sense deixar la C-462 seguirem en direcció nord per seguir acumulant corbes i cansament. Caldrà concentració per fer el darrer tram del dia, uns 52 km que ens portaran a la nostra destinació, la Seu d’Urgell.

La Seu d'Urgell és una ciutat d’uns 12.000 habitants situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l’Alt Urgell, seu del Bisbat d’Urgell i que va ser el cap de l’antic Comtat d’Urgell. Entre els seus atractius turístics, destaca la catedral, l’única d’estil romànic que existeix a Catalunya, i el Parc Olímpic del Segre. Se situa a l’interfluvi del Segre i la Valira, i l’Alt Urgell és la porta a l’estat d’Andorra, i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d’activitat econòmica és, en bona part, una de les raons de la puixança actual de la ciutat de la Seu d’Urgell dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. La Seu ja compta amb alguns establiments familiaritzats amb el Moturisme (FOTO). A gaudir-ne!



Comentaris