La transpirenaica Lleidatana - 170.00 Km -


Prullans és un petit poble d’uns 200 habitants limítrof amb les províncies de Lleida i Girona. Vinculat a la província lleidatana i pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya, és un lloc que compta amb llegat cultural i un excel·lent entorn paisatgístic i diferents serveis turístics per al moturista. Sortirem de Prullans per la N-260, carretera que ens acompanyarà durant el dia per grans paratges, però que al principi, i en només uns 30 km, ens portarà fins al poble de la comarca veïna, a la Seu d’Urgell.

Martinet és un poble travessat pel riu Segre que acull el Parc dels Búnquers, una proposta que permet recuperar la memòria històrica, i la Casa del Riu, una mostra de la fauna i dels sistemes ecofluvials. Després de la visita, seguint per la N-260 es pot gaudir de les impressionants vistes de les parets rocoses de la serra del Cadí.

La Seu d’Urgell és una ciutat d’uns 12.000 habitants situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l’Alt Urgell, seu del Bisbat d’Urgell i que va ser el cap de l’antic Comtat d’Urgell. Entre els seus atractius turístics destaca la catedral, l’única d’estil romànic que existeix a Catalunya, i el Parc Olímpic del Segre. Se situa a l’interfluvi del Segre i la Valira, i l’Alt Urgell és la porta a l’estat d’Andorra i la proximitat a aquest important pol demogràfic i d’activitat econòmica és, en bona part, una de les raons de la puixança actual de la ciutat de la Seu d’Urgell dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.

La Seu ja compta amb alguns establiments familiaritzats amb el moturisme. (FOTO) A la nostra web trobaràs la millor opció. De la Seu seguirem per la N-260 per fer un dels trams més admirats pel moturisme català, estatal i europeu. Un tram de l’eix pirinenc que ens portarà a Sort (Pallars Sobirà) durant uns 50 km de revolts, tranquil·litat, bones vistes i un paisatge extraordinari. Durant el traçat hi ha diferents miradors o punts d’aturada que ens permetran gaudir encara més d’aquest trajecte. El punt més alt de la ruta és al coll del Cantó, a 1.720 metres i que dóna l’entrada al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Sort, petita capital de comarca amb uns 2.300 habitants, té com a principal recurs la natura i el riu, la Noguera Pallaresa. Darrerament també és coneguda per la loteria (La Bruixa d’Or), ja que molta gent s’hi atura per fer honor al nom del municipi. Sense deixar la N-260, seguint cap al sud, la mateixa carretera porta, en 28 km i molts túnels, a la Pobla de Segur. Una carretera ràpida i revirada però de fàcil conducció, si bé presenta molts factors de distracció —l’encant de l’entorn— mentre es condueix paral·lelament al riu Noguera Pallaresa i ben bé a l’entrada del pantà de Sant Antoni.

Gerri de la Sal, que es troba a mig camí entre Sort i la Pobla de Segur, mereix una visita. Hi trobem una vila emmurallada, que té com a grans atractius el monestir de Santa Maria, d’estil romànic (segle XII) i amb un campanar de cadireta de tres pisos, i les salines, documentades ja al segle XI. Abans d’arribar a la Pobla de Segur es pot visitar el congost de Collegats, d’uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa. Un dels indrets més característics d’aquest congost és l’Argenteria, que va inspirar Antoni Gaudí per fer la façana de l’edifici de la Pedrera.

A la Pobla de Segur, municipi de la comarca del Pallars Jussà, ens podem aturar per hidratar-nos o relaxar-nos. Aquí és interessant visitar la Casa Mauri, d’estil modernista, i l’Espai Raier, per conèixer qui eren els raiers, la seva història i la duresa del seu ofici. Travessarem el terme de nord-est a nord-oest, passant pel centre, la carretera N-260, que comparteix traçat amb l’anterior. Ara bé, un cop a la Pobla de Segur, aquesta carretera travessa del tot el nucli urbà, i quan arriba a l’extrem sud de la vila, un cop traspassat el riu Flamisell, segueix la riba dreta d’aquest riu, aigües amunt, i podem adreçar-nos a Senterada i al Pont de Suert. Nosaltres proposem seguir la ruta per la N-260, però també hi ha l’opció d’agafar la L-503 i endinsar-nos a la Vall Fosca i gaudir del paisatge i dels llacs previs a l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A l’estiu, l’accés a l’espai natural es pot fer mitjançant el telefèric de la Vall Fosca, que uneix els estanys de Sallente i Estany Gento en poc més de 10 minuts, després de superar un desnivell de 450 metres. Tenint en compte que és una carretera sense sortida, seguim la N-260, que, novament amb un tram de bonics revolts i bon asfalt, ens porta pel coll de la Creu de Perves (1.350 metres) cap al Pont de Suert 35 km després d’haver sortit de la Pobla.

El Pont de Suert, petita capital de l’Alta Ribagorça, amb 2.300 habitants aproximadament. A prop del pantà d’Escales, que, alimentat per la Noguera Ribagorçana, fa honor a la comarca. Petit municipi, amb encant natural i amb oferta turística considerable, és el darrer que proposem abans de deixar la N-260 que segueix per tots els Pirineus, per endinsar-nos cap a un dels punts més bells i admirats del Pirineu lleidatà i català, la Vall de Boí. Així doncs, amb la moto, tot sortint del terme del Pont de Suert cap al nord, la carretera L-500, del Pont de Suert a Caldes de Boí, ens portarà a la Vall de Boí al cap d’uns 30 km.

Vall de Boí, romànic per excel·lència i porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici entre valls i serralades. Una carretera força plana i paisatgísticament excel·lent que travessa la vall abans d’enfilar-nos per la L-501, si ens va bé, cap al Resort esquiable de Boí-Taüll després d’haver vist el romànic per excel·lència de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, que forma part del conjunt romànic de vuit esglésies i una ermita declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També és interessant fer una visita al balneari de Caldes de Boí. Final de la ruta i bon descans en un marc excepcional i amb bons serveis pel moturisme.

 



Comentaris